El projecte de Joan B. Parés

L’any 1992, el Grup d’Història del Casal vam dur a terme un treball de recerca a l’entorn de la desapareguda i oblidada Associació Artístic Arqueolòcica Mataronesa. En el transcurs de la recerca es va consultar l’arxiu Puig i Cadafalch, llavors encara administrat pels descendents i no inventariat. Entre la copiosa documentació que la família gentilment va permetre’ns consultar amb total facilitat, va aparèixer dos dissenys de l’estendard, el del costat de Sant Jordi i el del logotip de l’entitat que fou desestimat. L’any següent es va fer una exposició en homenatge a l’associació motiu de la recerca i fou llavors quan sorgí la proposta de reproduir l’estendard. L’any 1994 va començar el projecte de difusió i subscripció popular i s’encarregà el disseny del nou estendard a Joan B. Parés. El projecte es culminà el 1997 quan l’estendard e Puig i Cadafalch fou donat al monestir de Ripoll on des d’aleshores llueix en la nau ventral de la basílica.

La reproducció es basà en els dissenys efectuats per Joan B. Parés partint de la documentació que li aportà el Grup d’Història del Casal -fotografies de l’època, els dissenys conservats de Josep Puig i Cadafalch i les descripcions de la premsa de l’època.

Les fotografies del costat de la Mare de Déu es desconeixien en el moment de fer l’encàrrec de la reproduccióa Joan B. Parés. Les que hi havia eren preses de lluny en el monestir i d’escassa resolució, cosa que impedia veure’n el detall. Aquest fet obligà a l’artista mataroní a basar-se en les descripcions escrites de l’època i aquestes fotografies deficients. Per això hi ha certa divergència entre l’original del costat de la Mare de Déu i la reproducció.

Els dissenys, doncs, són una síntesi entre l’estendard que es feu el 1893 i el disseny inicial original de Josep Puig i Cadafalch. 

Els brodats es van confeccionar a Bèlgica, als tallers Slabbinck, i a Mataró l’artesà de la forja Rafel Codina March s’encarregà de tota l’estructura forjada de suport i contrapès. I les ceramistes artesanes  Margarida i Teresa March s’encarregaren dels medallons de ceràmica que servien de contrapès.