Josep M. Pellicer i Pagès

Nascut a Barcelona l’any 1843 en el sí d’una família d’origen ripollès. Exercí de mestre a Ripoll, Girona i en el col·legi de Valldemia de Mataró. Historiador i arqueòleg, era membre del cos d’arxivers, de l’Acadèmia de San Fernando de Madrid i de l’Asociación Artístico Arqueológica de Barcelona. Des de la seva arribada a la ciutat de Mataró va anar adoptant-la com a pròpia, cosa que ha fet que moltes vegades se’l presentés com a mataroní. La seva activitat en el món cultural de l’època se centra, des del 1867, en les activitats de promoció de la restauració de la Basílica de Ripoll de la que en fou un dels principals responsables de què arribés a bon fi. Va coincidir en la Comissió per a la Restauració amb en Terenci Thos. Aquesta activitat li va proporcionar un gran prestigi i fou condecorat pel govern amb la “insígnia de Carles III”. La seva activitat científica fou molt prolífica en obra publicada. Va escriure nombrosos articles d’investigació repartits en els butlletins i revistes de les entitats científiques de les que formava part. Va fundar el diari El Ripollès el 1867 i col·laborà en la Revista de Girona. La seva dedicació a les tasques de la restauració de la basílica de Ripoll també el portaren a escriure tres obres sobre la història del monestir el 1872, el 1874 i el 1878. Encara va escriure’n una altra, no tan coneguda però, La crema de Ripoll 1839! (1896). La seva relació amb Mataró també va quedar plasmada en les obres Estudios Histórico Arqueológicos sobre Iluro el 1887, i Reales privilegios de Mataró el 1888. En la Ciutat que l’acollí va escriure molt sovint a la premsa local, generalment articles d’història, art o arqueologia, però també algun poema. També va traduir una obra sobre Leandre i Hero. Les seves nombroses obres, en el to més literari que crític que caracteritzà l’època, van tenir molt de ressò popular i van aconseguir desvetllar l’afecció per la història i la cultura en general. Va ser membre fundador de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa formant part de la junta com a director i conservador del museu, fins què l’ajuntament nomenà  Josep Vinardell el 1894. Va morir a Mataró el 1903.