Terenci Thos i Codina

Va néixer a Mataró el primer dia de desembre de 1841 i va traspassar el 1903. Doctor en Dret i format en filosofia i lletres a Barcelona aviat va explicitar les seves inquietuds culturals participant en els Jocs Florals del 1861, que va guanyar, fet que repetiria el 1886 i el 1887. El 1863 fou mantenidor i com a secretari dels jocs hi pronuncià el discurs de gràcies. Però a la seva activitat en el món de la cultura s’hi van afegir les inquietuds polítiques implicant-se de ben aviat en la lluita pel redreçament nacional i cultural de Catalunya. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 1862 va entrar a formar part de la comissió per a la Restauració de Ripoll de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on coincidiria amb Josep M. Pellicer. Com a escriptor, a banda de la seva participació en els Jocs Florals de Barcelona, va ser redactor (entre 1864 i 1867) del Diario de Barcelona on va escriure l’article “Descentralización práctica” que va tenir molt de ressò a l’època. Va col.laborar amb textos poètics en La veu del Montserrat, Lo Gai saber, Calendari Català i en la premsa local de Mataró. El 1866, va publicar Lo llibre d’infantesa i mossèn Cinto Verdaguer l’elogià per la qualitat dels seus poemes. Va traduir al català el Tractat de la imitació en Crist el 1894 i va publicar un llibre de caràcter professional Legislación industrial (1890). L’any 1868, va ingressar en el claustre de professors de l’escola de Valldemia passant a ser el director literari del butlletí escolar. Més tard, el 1876, va obtenir la càtedra d’Economia política i legislació de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. A partir del 1881, va representar al Col·legi d’Advocats de Mataró i, més tard, va ser President de la desapareguda Caja de Ahorros de Mataró. Pel que fa a la seva activitat política i ciutadana, el 1877, va ser diputat provincial del districte de Mataró i va ser l’impulsor de la creació de l’Escola d’Arts i Oficis Municipal. Participà com a delegat per Mataró en l’Assemblea de les Bases de Manresa el 1892 i en les següents.

El seu caràcter d’home savi el convertí en punt de referència del món cultural mataroní de finals del segle XIX. La seva personalitat, el seu ideari i la seva obra varen influir notablement en Josep Puig i Cadafalch.

Va ser, fins als darrers dies de la seva vida, soci de l’Asociación Artistico Arqueológica Barcelonesa i, el 1888, va ser cofundador de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, entitat de la qual va ser el president.